We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

El roure l'aglà

by El pèsol feréstec

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €6 EUR  or more

     

1.
De l’aglà ve el roure del roure l’aglà… Eix cércol de vida l’Infinit traçà i el poder de l’home mai l’esborrarà. Que lluiti, que bregui! Progrés, canvis? Bah! Passats deu mil segles de l’esforç humà l’aglà farà el roure i el roure l’aglà. ••••• Això ardit, rumia, Víctor Català.
2.
Quan la Mercè està contenta somriu i pica de mans, i em mira i veig dins dels seus ulls dues mars blaves amb dos sol ixent. Quan la Mercè està contenta somriu i pica de mans, i no em diu res, però m'ho diu la mirada quan la mar blava se li omple de blanc. I li apareixen, com nines daurades, dos ulls de bou i el seu rostre content, i em diu ‘me'n vaig’ i un vaixell se l'emporta per mar endins, endins, dins, dins dels seus ulls. ••••• En un pendís de la muntanya hi ha una pastora de l’ull blau que, tot cantant la cançó estranya, se’l va estimant al comte Arnau. Un campanar sona en l’altura; les gents se mouen pels sembrats; esquellejant salta i pastura l’escampadissa dels ramats… I la pastora enamorada canta que canta la cançó: li ha mudat tota la tornada i ha redimit el pecador. Que, des de que ella l’ha cantada amb altra veu, amb altre acord, ja no hi ha ànima damnada… La cançó ha mort, la cançó ha mort. ••••• I quan es perd, amb la mà contra el vidre, fent una estrella amb els cinc dits oberts, jo ja l'he entesa i es posa contenta. Somriu i riu, riu, riu, i pica de mans; somriu i riu, riu, riu, i pica de mans; somriu i pica de mans.
3.
Dorms aquí 02:27
Quan tu no dorms aquí dormo pitjor. Els sorolls, a la nit, són tots pitjors. Si em desperto, no entenc on soc i em sembla que passo por en alguns moments. Quan em llevo al matí ho recordo poc. Dormo més i, al matí, ho recordo poc. Però ho recordo una mica, encara. M’ho recorda el mal cos, encara, en alguns moments. Veig que és molt pitjor sense tu; tot és molt pitjor sense tu. I que vull estar sempre amb tu, i que vull estar sempre amb tu. I que sempre no és per sempre, i que sempre no és per sempre: és tots els moments.
4.
És insuportable el pes de les setmanes. Mirat de l’altra banda, no pesen les setmanes. Conill o ànec? Conill o ànec? Jo només mirava i han canviat de forma les dades. Aquí hi ha un canvi, aquí hi ha un canvi, un canvi de Gestalt. Les paraules diuen coses, però si les dius massa vegades et cauen de la boca. Semàntica saciada. Tant hi fa que res canviï, si a mi se’m desencaixa… És taca o vaca? És un canvi de Gestalt. Que tot em brilli o que sigui opac. Ser noia jove o senyora, ser noia jove o senyora gran. Un canvi de gestalt.
5.
Van quedant vora el remolcador de cels, tot d’animals extingits i barcasses plenes de noms buits. El seu objectiu és guiar acuradament, transferir, acompanyar la maniobra d’entrada i sortida, la missió d’atracada al port d’ales fosques. Aquí té lloc. Aquí els veig: ós mexicà, ós mexicà, dofí xinès, àguila de Haast, àguila de Haast, xut de Nova Zelanda, zebra de Sud-àfrica, antílop blau, tigre de Tasmània, tigre de Tasmània, tigre persa, tigre de Bali, ocell dodó, ocell dodó, pingüí gegant, gripau daurat, llop japonès, llop japonès, foca monjo del Carib, cabusset de Guatemala, cabusset de Guatemala, emú negre de l’illa King, cérvol de Tailàndia, cérvol de Tailàndia, rinoceront vietnamita, au monarca de Guam, au monarca de Guam, lleopard de Zanzíbar, colom viatger, colom viatger, gran papallona blanca de Madeira, boa de l’illa Rodona, ualabi dels deserts d’Austràlia, ocell Kakawahle, ocell Kakawahle, marmosa gràcil de panxa vermella, gasela de la reina de Sheba, lleó marí japonès, gripau daurat, gripau daurat, ase siri salvatge, bisó caucàsic, bisó caucàsic, vaca marina de Steller, lleó de l’Atles, lleó de l’Atles, lloro Guaa-obi, lloro Guaa-obi. Per un moment em sembla que cacen, corren, canten, neden, habiten, reposen, maten, gesten, s’enfonsen. Aquí els veig. Aquí té lloc. Traspassen el visible i l’invisible. Ni viuen ni moren. Ja no són ni una cosa ni l’altra.
6.
Hi ha una llesca de lluna penjant d’un cel que és blau de nit sense fissures. Color d’idea bona i perfumada, color del tou d’un dit baixant petit per una espatlla. La lluna, corbada d’esquena, fa veure que tot això no ho sap. Lluna, llunota i llunassa, mala raça i geperuda. Hi ha, després, la respiració de les muntanyes. Semblen quietes les muntanyes. Hi ha les muntanyes que ens miren religiosament callades, i amb la missa a la mirada ens desbategen: tu, per exemple Maria, ja no ets Maria, que tu ets la gleva, un pa de pell, d’anys i de sang bombejant-te tots els misteris petits i teus per dins, secretament i anònima. Hi ha, després, la foscor de les branques, com tentacles d’una nit que respira molt plana. La nit ultraterrestre, la nit que es fa un objecte, la nit que dins del quadre cau tan literal que totes les coses trenquen a cantar. I hi ha, rere la tinta fosca de les branques, una mirada-cortina, uns ulls que vessen pètals, que són els ulls, ficats dins la carona clara, que es miren la pròpia mà com pinta. *** El Montllorer és una muntanya que té forma de muntanya, ha dit ell. I jo, secret, per dins, li he acaronat la corba tendra d’una galta. I ell, secret, per dins, m’ha coronat el cirerer del pit amb una mà blanca i florida. *** Hem segut vora el foc i hem vist cremar un parell de pinyes. Les he mirades força estona: tenien el foc per dintre, com les persones. Eren taronja i vermelles i, per les puntes, negres amb ràbia. Han fet un xiulet que m’ha semblat urbà, de tren que arrenca. I, amb aquest so que ha anat canviant i s’ha anat fent una ranera de boca malalta, s’han tornat cendra, s’han dibuixat a si mateixes de perfil, entre els tions encara en flames. S’han fet un quadre.

about

El roure l’aglà és un EP de sis cançons que repren la fórmula del pèsol feréstec: la combinació de la frescor del pop amb la reflexió de la poesia. L’EP pren el títol d’un vers de Víctor Català inclòs dins del primer poema del disc; i homenatja Pau Riba a partir d’una versió guarnida amb un fragment de Maragall: “la cançó ha mort, la cançó ha mort”. Recull també poemes de Dolors Miquel i de Maria Callís, i dos temes amb text propi. El roure l’aglà parla dels roures, els aglans, la mar, les muntanyes i els animals, i també dels ulls dels humans que s’ho miren.

credits

released March 15, 2024

Gravat, produït, mesclat i masteritzat a l'estudi Caballo Grande per en Cristian Pallejà i en Ferran Resines el juliol del 2023. Il·lustració de l’Elisa Pérez i disseny d’en Marià Codina. Edita The Indian Runners. IRLXXVII

El pèsol feréstec som en Gerard Segura (guitarra i veus), la Maria Callís (rapsòdia), la Carlota Serrahima (veu), l'Àlex Todó (baix) i en Marià Codina (bateria).

license

all rights reserved

tags

about

El pèsol feréstec Barcelona, Spain

contact / help

Contact El pèsol feréstec

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like El pèsol feréstec, you may also like: